3. Seguiment i evolució de la webquest.

Hola.
Cal manegar-se en aquests entorns virtuals, de fet es necessari, i per tant i tal com vaig dir al principi, doncs anar fent...
La webquest ja quasi està, els conceptes en si sembles fàcils, però traspassar-los en un format en que la idea és generar reflexions, construcció de pensament i coneixement, no es tant fàcil, ja que cal fer petites passes coherents i comprensibles que donin com a resultat una aplicació de coneixements a partir dels propis...es dir generar aprenentatge significatiu, i per tant interioritzat.
La interculturalitat en aquest moment, i tal com està la societat ha d’encar-se amb la pedagogia, es dir, a autoexplicar-se, i al mateix temps explicar-se, no es pot pretendre discursos de bones paraules buits d’arguments, cal contextualitzar el que es vol transmetre, ensenyar-ho a la practica i amb algú que escolti..., tal qual estem planejant, la webquest està pensada per a estudiants, que dins un marc net de prejudicis, explorin cap a allò que no saben i no coneixien per a que perdin la por, “els altres” i potser traspassin el seu coneixement a altre sectors que per ells mateixos no generarien aquesta curiositat ben intencionada (família, societat).
L’eina de la webquest permet una exploració personal, i grupal, que potencia el coneixement en interacció, i per tant augmenta les expectatives, genera diàleg, en democràcia, i per tant ensenya a ser un més dins la societat que som tots.
En referència a la PAC 1, la elaboració de la webquest m’ha ajudat a contextualitzar els coneixements, ja que els hem tingut que posar en format material, s’ha produït un pas de paraules a fets, i a interiorització, i per tant les idees han agafat cos a mesura que creixia ella (webquest).
Potser el que més em costa a mi particularment són dos coses, el format informàtic en si..., i que no estic dins la docència en el tram d’edat de ESO, encara que tinc fills adolescents, però el no estar-hi posada pot fer, o que els conceptes siguin massa complicats, o massa infantils, directament, sort del treball en equip, amb els companys, l’Anna, i el Lluís he anat descansada, i tot ha anat sorgint per si mateix, un proposava un altre afegia, un altre millorava i l’altre penjava a la web, en Lluís, que és un as... més o menys tot s’ha anat fent alhora que la webquest s’anava configurant.
Fins ara.
Rosa Maria