Que passa quan durant molt temps l'estrès s'apodera del nostre cos, i ens controla, o més ben dit, ens descontrola; perquè la feina ens fa anar de bòlit, perquè estem passant una mala situació... perquè "anem a tope"; doncs que el cos i les glàndules endocrines van a 1000, i això té un preu... el cor, la pressió arterial, el desgast muscular, fatiga, i fins i tot el circuit provoca una descompensació dels neurotransmissors, adrenalina, i noradrenalina, que junt amb l'augment del cortisol (glàndules suprarenals) tenen efectes físics, com taquicàrdies, sensació d'ofec... _I no és broma, diarrees o restrenyiment, ja que al cor i als budells hi ha receptors d'aquests neurotransmissors...
Aquesta sensació és el que molts han sentit i és el que s'anomena ansietat, i és un estat desagradable, en que el cos i la ment, _Si un n'és conscient, van a ritmes diferents, i poden passar coses com, els atacs d'ansietat o pànic, en que davant d'una determinada situació, a vegades no pas estressant del tot, que ens pot recordar a alguna cosa que ens ha produït estrès, un soroll, una olor, una persona...el cos comença a accelerar-se inesperadament, i no es pot parar... el cos ha aprés un camí, i quan "s'apreta l'interruptor", salta la corrent i tot s'accelera.
Però a més passa un altra cosa, potser tant o més pitjor, davant la demanda continuada de recursos físics, mentals i adaptatius, el cos diu prou, i s'atura, i apareix un estat de davallada física i especialment anímica que és la depressió, la part física la podem percebre en augment d'infeccions, contractures, o cansament generalitzat i inexplicable, per no parlar de malalties més serioses com els infarts o el mateix càncer..., _Qui no pensa i diu que moltes vegades el ritme de vida ens acabarà passant factura, i això que en som conscients !.
A nivell físic es pot donar fins i tot una desconnexió vaso-vagal, en que realment es fonen el ploms, i el cos i la ment es desconnecten i fan "reset" , el símptoma és la pèrdua de coneixement, aquesta es pot donar després d'una crisi d'ansietat.
La davallada anímica o depressió, té diferents graduacions, però es com anar a la "boca de l'infern", però no pas a fer barranquisme, sinó a sentir la buidor d'una vida i un cos que ho han donat tot (mai més ben dit...), potser és una manera que te el cos de dir prou, i costa de recuperar-se, _ja en parlarem.
L'ansietat i la depressió acostumen a ser dues cares de la mateixa moneda, i es poden donar simultàniament en la mateixa persona i en cíclicament en el temps...
Acabo que m'estic estressant !!!, espero que vosaltres en llegir-ho no us passi, però si hem voleu fer cas, intenteu respirar a fons i fer-vos vostra aquella màxima.
_No cal preocupar-se per les coses que no tenen solució, i les que en tenen docs ja es solucionaran.
Fins ara
rosa maria
