La depressió és la davallada de l'estat anímic, aquesta pot ser més o menys intensa, i endògena o exògena...
Tenim la costum de parlar de la depressió, d'una manera habitual, ja que tots hem estat, estem o estarem, en algun moment de davallada, i això ens pot donar just la mesura de que altres vegades estem en "pujada", com jo dic moltes vegades, la tristesa ens fa adonar de la mesura de l'alegria i a l'inversa també es pot citar...
Tots sabem que estem tristos perquè altres vegades hem estat contents, amb ànims, alegres..., i això forma part de la vida i dels contrastos de la mateixa, ara bé, que passa quan estem en davallada permanent, i no trobem el camí de pujada, doncs que tenim una depressió, i en referència a les paraules de la presentació, aquesta pot ser endògena, quan és de dins i produïda moltes vegades per una descompensació de neurotransmissors, en concret de la dopamina, en aquesta situació, sempre veure'm les coses negres, i el vas buit, i per més voluntat que hi podem, potser no ho canviarem, ja que és una qüestió física de descompensació química, en aquestes manifestacions és necessari utilitzar la química compensatòria, es dir els antidepressius, o fins i tot els ansiolítics, ja que a vegades aquesta depressió ve després d'una fase d'estrès, que pot haver descompensat el sistema nerviós per desgast..., si s'aconsegueix restablir l'equilibri, l'estat d'ànim també es restablirà.
Els símptomes de la depressió, a part de l'estat d'ànim que ja és prou..., són el cansament, d'insomni nocturn, i la somnolència diürna, el dolor físic, amb somatitzacions diverses, mal de cap, de cor, d'ossos, d'estómac, labilitat emocional (plors, per qualsevol cosa)... que impedeixen portar una vida normalitzada.
La teràpia farmacològica és necessària, i la psicoteràpia ajuda a conèixer-se a un mateix, i a pensar-se i repensar-se...
Hi ha un tipus de personalitat, que té per norma un estat baix d'ànim sense arribar a la depressió és el que s'anomena distímia, i són les persones que sempre veuen el vas mig ple..., és necessari tractament farmacològic i psicoteràpia, ja que està incrustat en la personalitat hi han de trobar estratègies pròpies per a controlar-ho i sortir-se'n.
Pel que fa a la depressió exògena, o des de fora, és la que ens ve per la vida mateixa, per circumstàncies i fets vitals, un dol, un conflicte..., i acostuma a tenir a veure amb dues coses, la primera, amb la impossibilitat de trobar un sortida a la situació, ja que es possible o es percebi que s'està en lluita contra un impossible, i la segona el no tenir estratègies d'enfrontament, això darrer si és té rep el nom de resiliència..., però anem a pams.
Que vol dir no poder sortir-se'n, imagineu que esteu en un forat, i esteu alhora a les fosques, i voleu sortir-ne..., primer us passeu una estona lluitant, però se us acaben les forces, ja que per més que ho intenteu no trobeu la sortida i arriba un moment que defalliu, mentre esteu lluitant no teniu depressió, ja que us hi enfronteu, però en aquest cas potser esteu lluitant contra un impossible o no esteu utilitzant l'estratègia que cal..., per tant us deixeu vèncer per la dificultat, per indefensió (impossibilitat de trobar la solució), hi han persones que cauen en depressions perquè han tingut un problema que no poden solucionar i el guarden, però de tant en tant torna (és a l'armari), i quan torna els hi passa sempre el mateix, no troben la solució, i cada vegada és pitjor, és el que s'anomena indefensió apresa.
Un experiment conductista amb rates d'indefensió, és el de posar una rata en una reixeta i donar-li descarregues, com que aquesta no en pot fugir, s'estressarà, lluitarà però no se'n sortirà, no pot fugir-ne, cada vegada que la posaràs a la gàbia, encara que no hi hagi descarregues tindrà el mateix estrés, que acabarà en depressió.
Bé pel que fa a les estratègies i tornant a l'exemple del forat fosc..., imagina que tens llumins, a la butxaca, en el cas anterior es veu que no te'n recordes, en pic els fas servir (estratègia) ja surts del forat, i per tant ja no entres en depressió, el que passa és que a part de tenir els llumins els has de saber encendre, i això és una altra estratègia.
En els casos de depressió exògena la teràpia farmacològica és adequada si s'està patint molt i es pot caure en una depressió endògena (aguda), però sempre es necessita la conscienciació per a trobar les estratègies per sortir-se'n, i això necessita psicoteràpia.
En aquests casos qui troba la solució, o senzillament, qui no s'altera i continua trobant en ell mateix, en l'entorn, en la seva vida la manera de tirar endavant , es dir, trobant en cada problema l'estratègia per a superar-lo, en base moltes vegades a aprenentatges anteriors és el que podríem dir resiliència, aquesta, és important remarcar que apareix i es percep en les persones que pateixen conflictes importants, ja que sinó, no seria necessari que sorgís, i per tant no se'n tindria constància.
La resiliència és un concepte relativament nou que ve d'haver estudiant persones que a pesar d'haver tingut moltes dificultats a la vida se'n han sortit, i tiren endavant i amb una capacitat d'optimisme important, són els que sempre veuen el vas ple... penseu-hi.
Fins ara
rosa maria
