S’atansa el desembre i amb això un any que haurà passat des que vaig fer meu el blog, per tant considero apropiat fer una anàlisi de com han anat les coses, i dic tinc ganes per dues raons:
1- Per veure amb perspectiva com han anat tot.
2- Per preparar-ne de noves (de coses) potser més ben pensades estructurades i potser (espero) aconseguides.
Pel que fa a com han anat les coses, dir que: L’objectiu inicial d’escriure una entrada com a mínim una vegada al mes l’he aconseguit, en alguns moments ha estat complicat, perquè, és un any d’adaptacions laborals importants, i he estat en molts lloc, i fent moltes coses diferents, que han omplert i omplen el meu temps, i alhora em donen experiència en coses que ni tan sols m’havia plantejat (mai).
Personalment, ha tingut un altre caire, i és que fer-se gran vol dir que veus en perspectiva etapes vitals, i per això les pots comparar, i en l’aspecte personal, he notat que l’experiència d’altres èpoques i m’ha ajudat..., es molt.
Parlant del caire formal, estructural, i fins i tot físic de les entrades dir que: Hi ha errors ortogràfics, sintàctics, i fins i tot d’expressió, que (si he de disculpar-me) tenen a veure amb les presses d’acomplir l’objectiu d’una entrada mensual, i a vegades el cansament “físic” amb que m’hi enfrontava, que no vol dir desmotivació, ja que a mi m’agrada escriure i quan em plantejava un tema aquest a vegades creixia mentre l’anava fent, però això no vol dir que de tant en tant la pressa i la meva manera de ser (impacient) no em juguessin en contra, ja que mai vaig deixar “reposar” una entrada d’un dia per un altre un cop la tenia feta, tot i que a vegades la feia a bocins (com aquesta mateixa), la qüestió és que quan considerava –Ja està, l’enviava, i després en rellegint-me veia coses: Expressions, paraules, títols mal posats, que em feien "avergonyir", aquest és doncs un repte que em proposo per aquest any, veure si poleixo la forma per a sentir-me més satisfeta i fer-me també més comprensible.
Fins ara aquest exercici subjectiu, formal i “professional”, sembla haver-se portat en la més gran solitud, si que ho he fet sola, però des del dia que vaig posar un comptador d’entrades, se que hi ha gent que em llegeix, ja ho sabia abans, quan algunes persones conegudes i no tant m’havien dit que ho feien, i jo pregunto:
-Perquè no us feu presents ???.
Des que el blog formava part del treball curricular de la universitat es van quedar “fotografiades” persones que el seguien amb les quals he de descobrir que no hi tinc relació actualment, de la mateixa manera que jo també dec formar part d’aquesta realitat virtual formal en altres blogs, però creieu-me, seria “guay” de saber qui em llegeix, i fins i tot tenir-ne un comentari, o algun intercanvi d’opinió, no és difícil, només cal accedir a seguidors i fer tots els passos que es demanen, actualment que les tecnologies ens posen tant a l'abast la possibilitat d’opinar és tant a l’abast, deixar passar una ocasió com aquesta...
Penso també que afegiré també el meu correu per tal de que si algú vol fer-me arribar alguna cosa més personalment i privada ho pugui fer.
Bé finalment poliré les meves intervencions, amb el repòs corresponent, continuaré tractant temes, els hi posaré etiquetes per tal de poder-los agrupar, i segurament més coses.
Espero, amb molt d'interés que la part de contactar l’engegui algú per perdre’n la por i així poder aconseguir una comunicació, més que no pas el monòleg que fins ara ha estat .
Va, doncs comencem...
Fins ara
rosa maria
