Ara que ja fa un temps que faig de psicòleg/a m'agradaria explicar-vos les meves impresions i sensacions.
En primer lloc, la psicologia no és parapsicologia, se que és una obvietat, però quan un psicòleg mira als ulls, només intenta captar i posar atenció..., no veu res més.
Tots portem un psicòleg dins, és cert..., també portem un amic, un escriptor, un cuiner..., però fins que no ens posem a pensar el perquè de tot plegat i hi aprofundim i evidentment estudiem i practiquem no en som de professionals, i encara..., ja que a més t'ha d'agradar ser-ho, bé, com en qualsevol altra feina... oi?.
Quan algú necessita un psicòleg, necessita que l'escoltin amb empatia, en primer terme, segurament el que ha d'explicar li provoca algun tipus de malestar, i vol interpretar-lo i normalment contenir-lo i canviar... En aquesta frase hi ha l'essència de tot plegat..., un necessita un psicòleg quan sap que alguna cosa no funciona i vol canviar-ho, si no és així, la tasca no es pot portar a terme, el primer que cal és el coneixement d'un mateix, i la predisposició al canvi.
És una feina primordialment empàtica, ningú no pot conèixer un altre "fins que no es es calça les seves sabates", com deia algun filòsof antic..., en coneix els efectes i les circumstàncies del seu malestar, investiga les seves possibilitats, i li ofereix les eines.
No es possible ajudar algú només amb tòpics, ni amb manuals preestablerts amb procediments pautats, aquest ajuden (es cert), però el que compta, es cerar eines possibles abastables i adaptades a cadascú.
S'ha de motivar a la persona que "altres possibilitats" són possibles, i que sigui ella qui comenci el canvi des d'aquesta motivació.
S'han de tenir en compte anades i vingudes, retrocessos, i pauses, és "la por al desconegut"...
S'ha de fer entendre que dins de cadascú hi ha en potència la possibilitat de tot, i que sempre ha estat allí esperant l'oportunitat, que mai és tard, i que el camí és l'autèntic aprenentatge vital.
Definitivament, un psicòleg no és més que una persona que sap, practica i coneix algunes eines que ajuden a veure que dins de cadascú hi són les possibilitats, i que fora està ple d'oportunitats.
Fins aviat.
rosa maria
