Que dir de tot plegat?. En primer lloc, i sense amagar-me, molta feina...
Si que es cert, que sense treballar-hi amb les eines no se’n aprèn, i és el que he tornat a fer en aquesta activitat, treball, i més treball, tant d’estructuració mental, com de programació, com de idees i creativitat...
Tal com he dit en aquesta activitat he plantejat disseny i realitzat un aprenentatge basat en les TIC/TAC, en dues vessants, per una part el dels aprenents que tenien que aprendre a conèixer i gestionar emocions, i jo mateixa que els hi havia de fer possible..., però a més dins el meu propi aprenentatge d’aquesta assignatura i dins el pràcticum..., enredat oi?.
No, no tant,... de fet, havia de trobar un espai on programar i possibilitar l’apanatge, i em va semblar interessant i productiu fer-ho així, es dir “matar dos ocell d’un tret”, fer per a fer...l’assignatura de noves tecnologies i el pràcticum
Que he aprés jo?. A fer la tasca en si i encarar-la a altres persones (aprenents) perquè la practiquessin i la valoressin, i si, sempre es pot millorar.
Que he aprés jo en general, a manegar les TIC/TAC, i ser capaç de veure’n les possibilitats encarades a l’aprenentatge constructiu i significatiu, pels altres i especialment per mi mateixa.
Si he de fer una comparació entre ara i abans, (no fa tant temps), només tres mesos, dir que si que he fet una aprenentatge constructivista, significatiu, que els conflictes ajuden a prendre, i tant i n’he tingut uns quants, però amb l’ajuda dels companys, la paciència, i la “tenacitat” me n’he sortit!!!, podria haver estat millor, potser?, però estic segura que m’hi he posat a fons.
Del corrent CTS, cada dia n’hi ha noticies, que si una bactèria sintètica, que, que em farem? amb ella, fins on ens pot portar... es evident que la tecnologia ens possibilita ciència, que la ciència ens pensa tecnologia, i que la societat ha de pensar en tot i repensar-se.
En general en aquesta assignatura he aprés a entendre les TIC com una possibilitat constructiva i significativa, no solament com una eina... al principi en el cmap,inicial vaig posar en un requadre que la tecnologia educativa, que provenien de les tecnologies, entre elles es determinaven subjectivitats, i aquesta és la clau, les subjectivitats tenen a veure amb el que maneguem i com ho maneguem, que fem amb les TIC, de quina manera i per a que..., és evident que ens són útils, (que dir, jo que he tingut un virus a l’ordinador fa uns dies...), i que les necessitem, i que ens ajuden i ens serveixen, i que a més ens condicionen el paradigma d’aprendre a aprendre i autònomament (competències bàsiques)..., doncs és el que, amb esforç, i amb l’ajut d’aquesta assignatura i les TIC he fet, i penso que és un punt de partida per a continuar...
Si que es cert, que sense treballar-hi amb les eines no se’n aprèn, i és el que he tornat a fer en aquesta activitat, treball, i més treball, tant d’estructuració mental, com de programació, com de idees i creativitat...
Tal com he dit en aquesta activitat he plantejat disseny i realitzat un aprenentatge basat en les TIC/TAC, en dues vessants, per una part el dels aprenents que tenien que aprendre a conèixer i gestionar emocions, i jo mateixa que els hi havia de fer possible..., però a més dins el meu propi aprenentatge d’aquesta assignatura i dins el pràcticum..., enredat oi?.
No, no tant,... de fet, havia de trobar un espai on programar i possibilitar l’apanatge, i em va semblar interessant i productiu fer-ho així, es dir “matar dos ocell d’un tret”, fer per a fer...l’assignatura de noves tecnologies i el pràcticum
Que he aprés jo?. A fer la tasca en si i encarar-la a altres persones (aprenents) perquè la practiquessin i la valoressin, i si, sempre es pot millorar.
Que he aprés jo en general, a manegar les TIC/TAC, i ser capaç de veure’n les possibilitats encarades a l’aprenentatge constructiu i significatiu, pels altres i especialment per mi mateixa.
Si he de fer una comparació entre ara i abans, (no fa tant temps), només tres mesos, dir que si que he fet una aprenentatge constructivista, significatiu, que els conflictes ajuden a prendre, i tant i n’he tingut uns quants, però amb l’ajuda dels companys, la paciència, i la “tenacitat” me n’he sortit!!!, podria haver estat millor, potser?, però estic segura que m’hi he posat a fons.
Del corrent CTS, cada dia n’hi ha noticies, que si una bactèria sintètica, que, que em farem? amb ella, fins on ens pot portar... es evident que la tecnologia ens possibilita ciència, que la ciència ens pensa tecnologia, i que la societat ha de pensar en tot i repensar-se.
En general en aquesta assignatura he aprés a entendre les TIC com una possibilitat constructiva i significativa, no solament com una eina... al principi en el cmap,inicial vaig posar en un requadre que la tecnologia educativa, que provenien de les tecnologies, entre elles es determinaven subjectivitats, i aquesta és la clau, les subjectivitats tenen a veure amb el que maneguem i com ho maneguem, que fem amb les TIC, de quina manera i per a que..., és evident que ens són útils, (que dir, jo que he tingut un virus a l’ordinador fa uns dies...), i que les necessitem, i que ens ajuden i ens serveixen, i que a més ens condicionen el paradigma d’aprendre a aprendre i autònomament (competències bàsiques)..., doncs és el que, amb esforç, i amb l’ajut d’aquesta assignatura i les TIC he fet, i penso que és un punt de partida per a continuar...
Rosa Maria
