En continuació amb l'anterior entrada, i tal com vaig dir, anem una mica més enllà de les emocions.

Els infants tenen com a primera interactuacció amb el món, el plor, i és una estratègia ancestral genètica i de supervivència, per commoure els qui en tenen cura i subministrar-los-hi aquesta..., en principi, és una crida d'atenció, indiscriminada, es dir, no és purament de dolor, gana o desplaença, pot ser d'avorriment, nerviosisme, o clarament, per saber que hi ha "algú, quelcom" que els ajudarà en una necessitat que tenen, el cas és que "normalment" als adults ho fan, per aprenentatge el plor ens associa a una emoció de patiment, i per tant empàticament anem a socórrer a qui el té, es per això que la natura ens ha dotat d'una eina reconeguda socialment que té la missió de crida (d'atenció), és podríem dir un timbre d'avís, sabent que l'infant és incapaç d'espavilar-se sol i necessita els altres per a sobreviure.

A partir d'aquí i en l'aparició casual de la primera rialla, que no és més que una ganyota nosaltres, i amb la nostra aprovació i resposta mirall, (de gust i plaer) passem a modular la comunicació del infant com el que representa el somriure socialment una cosa adequada i emocionalment plaent, i li responent a ell amb més atenció...

Del plor al somrís, només hi ha el missatge dels pares mestres, o qui tenen cura del infant en la modulació del mateix i la repetició per tant més o menys sovint depenent del condicionament positiu (en forma de fer cas) que nosaltres anem fent, per això penseu que és el que cal reforçar positivament, el que ens plau a tots o tot el contrari (rialla-plor).
Un cop superat i aprés aquesta primera interacció, les emocions aniran sortint però l'infant (com tots saben), ni les entendrà, ni les dominarà, ni molt menys les sabrà explicar, cal aprofitar els moments en que vagin sortint per posar paraules i sentit (sentiments) a aquestes emocions, d'aquesta manera educarem emocionalment la criatura.

És un exercici que es va fent cada dia, de la mateixa manera que anem posant nom a les coses i la criatura les aprèn, interactuant, comunicant i assimilant, és un exercici conscient en el que no tots hem estat ensinistrats, però els adults partim de la avantatja d'haver sentit i viscut emocions de fa temps, la idea consisteix en fer l'exercici de pensar-les i entendre-les, i un cop feta aquesta conscienciació, se'ns obre la possibilitat d'entendre en els altres aquesta mateixa realitat...

Fins aviat

rosa maria