El ser
humà és prodigiós, neix creix es desenvolupa, i potser en algun
moment determinat pensa que és feliç.
La
felicitat és una percepció que parteix d'haver estat feliç, i es
mesura en la mateixa infelicitat, de la mateixa manera que per poder
percebre el dolç cal conèixer també el salat i l'amarg.
La vida
té instants feliços, altres no tant, i per això mateix és
interessant i inesperada.
Fa poc
vaig tenir el privilegi d'escoltar un concert, en concret les 4
estacions de Vivaldi, en un lloc també especial "la Sainte
Chapelle" a Paris, el que més em va impressionar va ser com els
intèrprets en concret el primer violí posava i transmetia amb el
seu instrument i en la direcció dels altres concertants tantes
emocions, tant que la vibració d'unes cordes, de violí, viola, i
clavicèmbal, em van fer sentir alegria...
Alegria,
felicitat, benestar... "la joie de vivre".
Podia
quedar-me només en aquell moment feliç, i segurament ho faré
alguna vegada, però vaig pensar en analitzar com és possible que a
mi en aquell moment sentis satisfacció de ser allí, penso que va
ser per la inesperada situació que em va portar allí, i perquè em
vaig deixar envoltar per l'ambient, i aquest em va desarmar.
Em va
desarmar de tensions, de problemes, i em va transposar a una altra
realitat que conviu dins meu.
És
aquest el "quid" de la qüestió, que d'un estat emocional
es pot passar a un altre, perquè els dos conviuen en un mateix.
Tenint
en compte això, seria possible que les persones conscientment ho
poguéssim fer, i practicar, i si... la resposta és que és
possible.
El
moment descrit és sofisticat, normalment no cal tanta parafrènia,
he de dir però que per mi en aquell moment era potser necessari,
encara que també he de precisar que va ser fortuït.
Fruit
d'aquell moment és el que estic escrivint.
Em va
sobtar, que fos tant "aparentment fàcil" el canvi, i
encara ara hi estic rumiant, possiblement no tothom li serveix la
mateixa formula, però si que se que possiblement tots podem
aconseguir un "petit moment" de consciència feliç, que
ens recarrega les piles per continuar, i a més ens dóna prou
lucidesa per entendre que la felicitat és i ens acompanya dins
nosaltres mateixos.
Fer la
introspecció del que ens ajuda a sentir-la és la mateixa que el
que ens fa sentir la sensació d'infelicitat.
Si som
conscients de la possible ambivalència de les emocions, podem
entendre que la infelicitat és el contrapunt de la felicitat, que el
dolor ho és del benestar... i que cadascú té la seva mesura
depenent de com ha viscut i que ha sentit i la consciència de tot
plegat
Fins ara
rosa maria
