5.Tancament de l’assignatura i avaluació.

Hola

Tal com vaig dir i com he dit al llarg del semestre en referència al blog..., era la primera vegada, i m’hi vaig encarar en algun moment amb por, recordo que les primeres vegades vaig entrar sortir, esborrar, reformular, introduir, una colla de vegades, en concret tot una tarda, i fins i tot vaig suar “beeps”, la darrera vegada per culpa de l’hora del meu ordinador, que no era real, no podia escriure ni esborrar..., i vaig rebre ajuda externa, ja que m’havia col·lapsat... com veieu fins aquí parlo de tècnica, es que la meva generació, li han passat per davant totes aquestes novetats, i si no s’hi ha posat l’hi ha passat per sobre..., jo ho he hagut de fer, i penso que és una manera de comunicar-se immillorable, sempre que hi hagi algú que t’escolti, bé que et llegeixi... ja tinc un blog.
La interculturalitat té a veure amb una altra d’aquestes realitats que també et poden passar per sobre..., cada dia se’n parla, però si no t’hi poses, només et quedes amb les obvietats, el treball directe m’ha fet adonar que estava amb el mateix nivell que estan els prejudicis, només amb una forma adaptada per continuar, però no pas la correcta, ni tampoc la encertada..., llegir, conèixer entendre, guardar, amb carpetes (telemàtiques), tot el treball, les impressions..., és un recurs per recuperar i refrescar la informació. Els treballs relacionats amb el mateix, els mòduls, el debat, el webquest, l’anàlisi de materials... el mateix blog, són maneres de tocar-ho, i per tant d’elaborar coneixement propi, i fins i tot de cara als altres com la webquest, en aquest cas que fos en grup va fer que encara fos més enriquidora (pluja d’idees exponencial) tot és summament interessant.
Que representa per mi tot plegat... aprenentatge, coneixement, compromís... obertura a realitats de comunicació entre tots, la mateixa interculturalitat és basa en la comunicació, el encontre el coneixement, com la mateixa assignatura, puc dir que tinc a hores d’ara idees clares del que són els conceptes, maneres de reforçar els meus arguments..., però si que he de dir que encara queda molt treball a fer, només cal escoltar les noticies diàries, i com s’encara la “culturalitat”, qui és qui..., que fa, on és, com s’entén, penso que moltes persones encara estant com jo estava amb els meus conceptes políticament correctes, fruit de les conjuntures, i que per mi mateixa no hagués estat capaç d’aprofundir, per tant el ser capaç de pensar, pot donar per a provocar en els altres el mateix, en petit comitè a casa, amb els companys... o en més gran, a l’escola, en l’educació, entesa com a possibilitat de canvi i renovació, tal com l’ assignatura interculturalitat i educació ha estat encarada...

Fins ara.
Rosa Maria.

4. Avaluació de recursos.

Hola.

Adjunto l'adreça del nostre, (Anna, Lluís i jo mateixa) webquest.

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=4833&id_pagina=1

El webquest de l’adreça que teniu vinculada, i que va ser especialment interessant de fer, per la novetat de tot plegat, i per encarar-me (jo personalment) a elaborar un material didàctic, sobre un tema, “nou”, com és la interculturalitat, i en un suport nou també, va poder ser possible gràcies als meus companys, l’Anna i en Lluís, per les seves idees, i pel seu treball informàtic...
Els destinataris són alumnes de 4art, d’ESO, per ells mateixos ja tenen una de les capacitats necessàries per a poder fer la webquest, almenys se’ls hi suposa, és la practica de les TIC’s, a més se’ls demanava un treball audiovisual, fer un curt, sobre vivències i experiències relacionades amb la interculturalitat, se’ls donava però les idees per fer-ho... però bàsicament el que es volia és un treball de reflexió diàleg, i raonament crític, sobre conceptes lligats a la interculturalitat, com són els prejudicis, la xenofòbia, la igualtat... per entendre’ls i posar-los en practica, i entendre la interculturalitat amb la visió renovada.
Pel que fa a la PAC 3, saber catalogar recursos és interessant perquè et fa “tocar-los”, entendre’ls, practicar-los aprendre’n, i per tant ser tu qui directament experimenta, i treu conclusions, de materials sobre la interculturalitat, com a quelcom nou i en construcció...
La vida no permet fer aprenentatges significatius, fins que no arriba l’hora, en aquest cas, fins que no ha arribat la PAC 3, en la que he tingut que avaluar recursos, i m’he donat una volta per diversos materials sobre com abordar la interculturalitat, no he pogut posar nom a l’enfocament psicopedagògic que hi havia darrera de la nostra webquest, en aquest cas l’enfocament socioafectiu, que fa sentir en un mateix les coses es dir, experimentar-ho per a treure’n conclusions, és com una mena de catarsi, en que un es veu, i pensa, per tant és activa, ja que és un mateix qui fa el pas, el canvi, que s’espera pot ser o no però com a mínim, un es veu en una realitat, que a vegades per absurda i mal entesa, s’ha de canviar de perspectiva. Per tant si es vol lligar una activitat amb l’altra, la webquest formava part de la PAC 2, les dues propostes volen fer percebre que la realitat no és la que és per que un en tingui una visió sinó que cal que algú o alguna cosa ens faci veure l’altra part per entendre que altres realitat són possibles...
Pel que fa a l’anàlisi del material també ho vaig fer d’una webquest, en aquest cas els destinataris són professors, però el fonament és el mateix, una sèrie d’activitats encarades a veure les normalitzacions errònies, el que és cert, però, és que els professors són el pas previ necessari per a portar a terme l’educació, per tant es pot dir que cronològicament el material analitzat en la PAC 3 es anterior per a poder aplicar la webquest als alumnes, ja que els professors han de conèixer-se a ells mateixos, encarar les seves “realitats” per traspassar-ho correctament als destinataris finals de l’educació, alumnes, i en aquests casos i si volguéssim encara amb una perspectiva més agosarada, famílies, societat...
El perquè de tot plegat..., jo no havia “tocat” material d’aquesta mena mai, ni molt menys havia pensat com elaborar-lo, i vet aquí, m’he “submergit” en una manera nova de manegar la informació, prou interessant, i prou actual, la que els joves fan o haurien de fer servir, per dues bandes, pel que representen les TIC’s, de interactiu, autoaprenentatge, experimental, experimentador, (ara faig, ara desfaig), fins i tot, de com els plantejaments que si proposen poden donar peu a diàleg, raonament, crítica..., tot depèn de la manera com s’encari, tal com és diu, de l’ús que se’n faci, el que es cert, puc dir, que jo per mi mateixa no m’hagués encarat a fer el que he fet ni ha fer una webquest ni a analitzar-ne, i penso que no hi ha millor escusa que tirar-s’hi de cap, per tant l’interès didàctic, és fer, i refer, i experimentar, i aprendre a partir del que es sap, del que es veu, del que et diuen, del que comenten... aprenentatge significatiu, actiu, socioafectiu, zona de desenvolupament pròxim, bastida... totes i cada una de les teories de l’ensenyament-aprenentage, encarades a un tema tant nou com la mateixa eina (webquest), la interculturalitat, i dic nou, per la nova forma d’abordar-lo, ja que la diversitat, és aquí des de temps immemorials, però la manera d’encarar-la com a quelcom enriquidor, i la diferència com a valor, és per mi i per molts del tot “trencador”...

Fins ara.

Rosa Maria.

Tots tenim prejudicis?.

Hola.

http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=17912&id_pagina=5

Si he triat aquest recurs ha estat recurs ha estat per que l’enfocament socioafectiu i actiu, encarat a observar-se a un mateix en les emocions, és la manera de sentir-ho a la pròpia pell, i en això no hi ha teoria que valgui, és la practica en tota la seva realitat...Les tasques que es presenten tenen la finalitat de que perceben els nostres judicis de valor, tant personals, que estan cosificats i per tant assumits, que no els perceben, i ens donen pautes implícites de raonament i actuació, que per a no traspassar-les s’han de percebre...La primera tasca, en que uns senzills gomets posats al front diferencien i alhora agrupen, el fet de que les associacions passin per exemple en les del mateix color, i així formar grups “normalitzat i homogenis”, ens ha de fer percebre que altres maneres d’associació són possibles, per tons de color, per que sí..., en la diversitat i ha la gràcia.En la segona tasca en que un prejudici escrit en una etiqueta i empegat al front, fa que els altres et tractin del que llegeixen, i tu sense saber que et passa..., només perquè ja t’han etiquetat, imagina que et toca la de pringat, la de immigrant, la de guai... Com es veuria el món sempre en el mateix nivell sense possibilitat de canvi de perspectiva, o tot el contrari que anar creixent en la possibilitats d’aquest canvi, per ell mateix generador d’aprenentatge... Que té de psicopedagògic... doncs tot, ens fa sentir, per tant entendre i per això aprendre, i si ets un mestre, un professor... o qui siguis, entendre i canviar la perspectiva de les coses, pot ser començar de nou i per tant si la teva missió és ensenyar pots fer-ho admetent la realitat de les teves preconcepcions, que per estar "naturalitzades", ni tant sols en tenies consciència, i per tant en transmetre-ho, ho pots fer des d'una nova visió i entendre els altres que encara no han fet el pas, i ajudar-los: Vet aquí la llavor de la interculturalitat, el canvi de perspectiva, “El nou valor de la diferència”.Una frase: “no es tan sols educar en la interculturalitat, sinó també interculturalitzar l’educació per si mateixa”. La educació intercultural té el fonament en la convivència intercultural, en que es tenen en compte les cultures educatives per ensenyar les cultures..., no jerarquitza, és dinàmica, rebutja l’artificialitat la discriminació cultural, i és diversa, planteja la conflictivitat en una zona de compromís en que tots i guanyem i hi perdem alguna cosa, treballant dilemes morals i culturals propers, s’ha de tenir en compte el dins i el fora de l’escola, per a fer aprenentatges significatius, i..., perquè són els professors, formadors, educadors, que han d’ajudar a fer “aquesta educació”, que ells reconeguin els seus conflictes, mancances prejudicis... tal com és proposa en la webquest. (resum concís i ràpid de material de l'assignatura).

Fins ara.

Rosa Maria.

3. Seguiment i evolució de la webquest.

Hola.
Cal manegar-se en aquests entorns virtuals, de fet es necessari, i per tant i tal com vaig dir al principi, doncs anar fent...
La webquest ja quasi està, els conceptes en si sembles fàcils, però traspassar-los en un format en que la idea és generar reflexions, construcció de pensament i coneixement, no es tant fàcil, ja que cal fer petites passes coherents i comprensibles que donin com a resultat una aplicació de coneixements a partir dels propis...es dir generar aprenentatge significatiu, i per tant interioritzat.
La interculturalitat en aquest moment, i tal com està la societat ha d’encar-se amb la pedagogia, es dir, a autoexplicar-se, i al mateix temps explicar-se, no es pot pretendre discursos de bones paraules buits d’arguments, cal contextualitzar el que es vol transmetre, ensenyar-ho a la practica i amb algú que escolti..., tal qual estem planejant, la webquest està pensada per a estudiants, que dins un marc net de prejudicis, explorin cap a allò que no saben i no coneixien per a que perdin la por, “els altres” i potser traspassin el seu coneixement a altre sectors que per ells mateixos no generarien aquesta curiositat ben intencionada (família, societat).
L’eina de la webquest permet una exploració personal, i grupal, que potencia el coneixement en interacció, i per tant augmenta les expectatives, genera diàleg, en democràcia, i per tant ensenya a ser un més dins la societat que som tots.
En referència a la PAC 1, la elaboració de la webquest m’ha ajudat a contextualitzar els coneixements, ja que els hem tingut que posar en format material, s’ha produït un pas de paraules a fets, i a interiorització, i per tant les idees han agafat cos a mesura que creixia ella (webquest).
Potser el que més em costa a mi particularment són dos coses, el format informàtic en si..., i que no estic dins la docència en el tram d’edat de ESO, encara que tinc fills adolescents, però el no estar-hi posada pot fer, o que els conceptes siguin massa complicats, o massa infantils, directament, sort del treball en equip, amb els companys, l’Anna, i el Lluís he anat descansada, i tot ha anat sorgint per si mateix, un proposava un altre afegia, un altre millorava i l’altre penjava a la web, en Lluís, que és un as... més o menys tot s’ha anat fent alhora que la webquest s’anava configurant.
Fins ara.
Rosa Maria

2.Debat

Hola.

Tots els debats són enriquidors, si es va amb la ment oberta, de fet com al final s’ha d’entendre la interculturalitat,
El participar al debat, m’ha fet primer que tot documentar-me, ja que la paraula en si, a part de moderna per mi no era res, i ara penso que si que la se definir: La interculturalitat (tal com diuen els mòduls) és una nova manera d’entendre les relacions i posa l’èmfasi en el respecte i el dret a la diferencia , i vol fer veure les visions que fomenten o justifiquen la xenofòbia, el racisme, la marginació, l’exclusió social..., tal com vaig posar en una de les meves intervencions...
Pel que fa al tema del jocs..., jo penso que de per si res és bo o dolent, tot depèn de l’ús que se’n faci, si que es cert, els jocs eren descarnats, però penso que aquestes imatges les veiem cada dia, tots, (els adolescents també), i passa que si passen de llarg i no se’n parla es normalitzen, penso que parar a mirar-les, “jugar-hi”, fa que en tinguem esment, i en definitiva el que es pretenia, parlar-ne, s’ha fet, clar que tothom pensa el que vol, i això és especialment bo, el que no es correcte, es que no es pari a pensar i a escoltar altres versions, penso que una de les controvèrsies del debat ha estat el dir que els jocs eren o no vàlids, i de fet la opinió ha estat dividida, però també he de dir que és una forma de començar, altres s’estan fent, i per tant un dia hi haurà més opcions...
Pel que fa a l’actuació d’en Joel i la Berta, jo penso que hagués calgut més diàleg entre ells, però després de fer l’anàlisi del debat, penso que és la Berta la que necessita recapitular, i entendre el que passa al seu voltant, i buscar alternatives a la seva manera de pensar, que és massa tancada. En aquesta qüestió el que s’ha comenta es precisament la falta d’entesa, i l’agosarament d’en Joel, si que és cert..., però per algun lloc ha de petar, no?.
Pel que fa a la mecànica i la dinàmica del debat, he de dir, que les opinions encertades i documentades, però en algun moment molt feixugues, el que si que es cert que s’anava ampliant la temàtica, i tots som molt interculturals, bé, no?.

Fins ara.

Rosa Maria

EDUCACIÓ

INTERCULTURALITAT

INICI

Hola.

El meu nom és Rosa Maria, sóc psicòloga, i estic estudiant psicopedagogia per ampliar coneixements...
Treballo com a psicòloga en les diverses etapes de la vida, (dit així sembla transcendent i tot), amb infants tractant problemes d’aprenentatge, amb adults fent classes en cursos per a persones a l’atur, i amb gent gran, en una residència.
Pel que fa a l’assignatura, les meves expectatives són amplies, en primer lloc, en el món actual, la diversitat, la globalitat, l’etnocentrisme, la xenofòbia, l’extremisme, l’interculturalitat..., són termes que estan en la nostra societat en la mesura que aquesta s’ha anat ampliant, ja que la realitat de l’immigració, la mobilitat, les noves costums... han anat manegant una altra manera de ser i de veure les coses, i per tant ser-ne conscients i parlar-ne obertament, ens pot fer perdre la por atàvica al desconegut.
L’educació, com part indestriable de la societat també s’hi veu immersa, es per tant necessari que qui té interès per la mateixa, en vulgui conèixer totes les besants, i l’interculturalitat entesa com coexistència i interrelació (mòduls de l’assignatura) és una manera d’enfocar-la prou interessant, per tant en l’assignatura espero trobar les eines necessàries per a fer-ho.
Pel que fa al blog, complicat..., però és com tot, s’ha de començar en algun moment, i tal com he dit, no penso girar-m’hi d’esquena i ignorar la realitat...

Fins ara.
Rosa Maria