Continuant amb l'entrada anterior, i per explicar-me...
La psicopedagogia, és el complement de la psicologia que pretén entendre i "manipular" el procés d'ensenyament aprenentatge (E-A), és penso jo, el complement ideal per aquells que es volen dedicar a tractar aquest procés, tant dins la problemàtica com dins d'ell mateix, es dir, ensenyar, i aprendre, o ajudar a aprendre.
Personalment m'agrada aprendre, i penso que la vida és un continu aprenentatge, (i és així encara que tòpic), però no tothom gaudeix aprenent, ni aprèn d'igual manera.
Conceptes bàsics:
El primer que es necessita és motivació, i en ocasions, aquesta és la primera dificultat, no trobar el motiu de per a què aprendre quelcom és un handicap corrent, moltes vegades és per no haver estat capaç per part dels qui faciliten l'aprenentatge (mestres, professors, docents...) d'haver animat el "cuquet", altres penso que té a veure amb els pares, i a vegades la mateixa frustració de no sortir-se'n, heu pensat com és de difícil fer alguna cosa que no et surt, i dedicar-hi esforços, temps, i no entendre'n la finalitat...
Curiosament, si el cuquet, està inoculat, el voler aprendre és va retroalimentant. Recordeu aquella època en que els infants, pregunten sense parar per tot a totes hores, i en qualsevol circumstància (fins i tot compromesa), i els grans, els hi contestem, els ho expliquem, i mai no en tenen prou..., és aquesta l'essència de l'aprenentatge, la curiositat basada en l'interaccció amb l'altre, és per això bàsic no deixar passar aquest moment màgic, per a crear aquest "cuquet" que s'anomena motivació.
Un cop s'ha començat un aprenentatge, els altres es succeeixen reestructurant el primer, això es el que s'anomena aprenentatge significatiu, es van integrant les novetats en el que un ja sap, i és la llavor del "aprendre a aprendre" que està tant de "moda", l'aprenentatge es genera en forma d'espiral, a partir del que un sap i del que va integrant i es va fent seu... fins a l'infinit.
La psicopedagogia, és el complement de la psicologia que pretén entendre i "manipular" el procés d'ensenyament aprenentatge (E-A), és penso jo, el complement ideal per aquells que es volen dedicar a tractar aquest procés, tant dins la problemàtica com dins d'ell mateix, es dir, ensenyar, i aprendre, o ajudar a aprendre.
Personalment m'agrada aprendre, i penso que la vida és un continu aprenentatge, (i és així encara que tòpic), però no tothom gaudeix aprenent, ni aprèn d'igual manera.
Conceptes bàsics:
El primer que es necessita és motivació, i en ocasions, aquesta és la primera dificultat, no trobar el motiu de per a què aprendre quelcom és un handicap corrent, moltes vegades és per no haver estat capaç per part dels qui faciliten l'aprenentatge (mestres, professors, docents...) d'haver animat el "cuquet", altres penso que té a veure amb els pares, i a vegades la mateixa frustració de no sortir-se'n, heu pensat com és de difícil fer alguna cosa que no et surt, i dedicar-hi esforços, temps, i no entendre'n la finalitat...
Curiosament, si el cuquet, està inoculat, el voler aprendre és va retroalimentant. Recordeu aquella època en que els infants, pregunten sense parar per tot a totes hores, i en qualsevol circumstància (fins i tot compromesa), i els grans, els hi contestem, els ho expliquem, i mai no en tenen prou..., és aquesta l'essència de l'aprenentatge, la curiositat basada en l'interaccció amb l'altre, és per això bàsic no deixar passar aquest moment màgic, per a crear aquest "cuquet" que s'anomena motivació.
Un cop s'ha començat un aprenentatge, els altres es succeeixen reestructurant el primer, això es el que s'anomena aprenentatge significatiu, es van integrant les novetats en el que un ja sap, i és la llavor del "aprendre a aprendre" que està tant de "moda", l'aprenentatge es genera en forma d'espiral, a partir del que un sap i del que va integrant i es va fent seu... fins a l'infinit.
Aprenem dels altres, amb els altres, de professors, de companys de la mateixa societat, aquesta societat del coneixement, que mai com ara ens facilita la tasca de créixer en l'aprenentatge.
Autors com Piaget, Wygotsky, Ausubel... estan darrera de la teoria, i tant obvi que sembla...
Bé..., i l'ensenyament, som conscients els qui ensenyem, pares, professors... tots en general, de la tasca que estem fent, i del compromís que representa, crear la motivació, acomodar els aprenentatges nous amb els assolits, i facilitar l'eixamplament dels mateixos...
És tant fàcil d'explicar i tant complicat a vegades d'aconseguir... oi?.
Fins ara.
rosa maria
