Per ara deixo les emocions, com heu “notat”... emocionadament.
A l’agost hi ha mandra?, deu de ser el calor…, bé aquest any no pot ser ben bé una escusa, encara que del mig en endavant deunidó.
Jo en canvi és una de les temporades de la meva vida que he viscut més intenses, el fet de treballar no en un sinó en dos llocs, sense comptar la feina “esclava incompresa i inacabable” de mare i mestressa de casa, han fet especialment interessants i algun cop "estressants" els dies .
Hi han dies que estic cansada, i altres que si paro m’agafa estrés, per cert això es normal, té a veure amb el fet que si vas a 1000, el cos i la ment “si pot” et respon a mil, però quan pares a descansar... s’ha creat un circuit addictiu (del propi estrés) que ha de baixar de nivell, ha de "frenar", i li costa, pel que dèiem de la addicció, ja que al cos li agrada o s'acostuma a aquest circuit...i fins i tot el parar-lo et dona símptomes a nivell físic, et pots arribar a trobar més cansat encara del que et sembla que has d'estar , encostipar-te contracturar-te, pel desgast que has acumulat.
Parlaré dons d’això de l'estrès, que de primer no sembla un tema massa nou.
L'estrès es necessari, de fet ens ajuda a estar pendents del que passa al nostre voltant, rebre’n informació analitzar-la i donar-hi sortida en forma de resposta tant pensament com acció, penseu que passa si un dia estem amb un estat d’alerta baix (mig-adormits), pot passar que ensopeguem..., o que fem les coses malament, i l'endemà, en revisar-ho es veuen les errades i pots "veure" el que no havies vist, per tant l'estrès és l’estat d’alerta que és necessari per viure i ens fa estar atents.
Que passa en una situació que ens provoca un estrès puntual, podríem afegir que "fort", doncs que el cos té una resposta fisiològica que es dispara que que moltes vegades ens “salva la vida”.
_ Imaginem que anem per una carretera, per exemple habitual, de tant que ens la coneixem anem fent... i de cop el cotxe de davant frena..., nosaltres frenem i ... els nostres ulls, s’obren més, el nostre cos és més lleuger, i el que és més “físic”, ens recorre un calfred de punta a punta..., aquesta seria la resposta bàsica de l'estrès ve d’un circuit del cervell en que quasi no cal consciència i que s’estalvia pensar passa directament a actuar, l’hormona que fa que tot sigui més ràpid és l'anomenada adrenalina, i és secretada per les glàndules suprarenals, estan damunt els ronyons, són petites, però potents, donen efectes com la contracció de la bufeta la pupil•la i la pell, d’aquí els pèls de punta... una mica com el fred, i té a veure en que la sang es concentra en llocs més bàsics com per exemple cor, que ens ha d’ajudar per si hem “ d’apretar a córrer”...
Aquest mes d'agost he pogut comprovar durant tot un matí el que és l'estrès de supervivència, ja que vaig anar a fer barranquisme, i això vol dir baixar per un riu, passant per la llera, amb la seva aigua, i els salts, les seves pedres..., i no pas un riu qualsevol, el riu Aragón i per l'anomenada "Boca del infierno", em vaig notar el cor, vaig sentir la contracció muscular que provoca l'estrès, vaig estar més pendent dels meu cos i dels meus moviments, que mai havia estat..., i curiosament en acabar estava més relaxada del que un es pot pensar...
La explicació al que acabo d'explicar és el fet que vaig concentrar-me en el meu cos, i les seves sensacions.., "per sobreviure" i vaig deixar de banda totes les preocupacions, problemes, i "mil i una històries" de la feina i de la vida...
La vida és el riu tranquil, a vegades, que passa a ser el riu viu que et posa a prova físicament i psíquica, la qüestió, és com ens hi enfrontem, i que en traiem (com aprenentatge).
A la propera vegada, una mica més de l'estrès...
Fins ara.
rosa maria
