Modelant històries (conclusions)...
Dins de les miniactivitats optatives aquesta vegada he escollit el modelatge d’històries, ho he fet perquè realment penso que aprenem amb i dels altres i per tant la possibilitat de llegir i compartir histories d’aprenentatge significatiu, és una manera de fer-ho.
La meva historia és personal, real i practicada, té a veure amb el power-point com a eina TIC, i la experimentació i autoconeixement per arribar a l’autoregulació en les emocions, amb nois de PTT (pla de transició al treball) un tipus d’alumnat “especial” ... vol dir fins a quin punt jo mateixa n’he experimentat els efectes, quan vaig muntar la presentació i quan la vaig “practicar” i per tant parlo des de l’experiència, de fet en aquesta assignatura s’ha pretès això des del començament, envers les TIC/TAC, i crec que amb “sang suor i llàgrimes”... ho aconseguirem.
No és en debades un canvi conceptual, o un aprenentatge significatiu, estan basat en això un canvi actiu...però com que el canvi costa, tots tendim a la homeòstasi (equilibri) i les pertorbacions, com aquesta assignatura són provocadores..., però bé, no deixaré de treballar fins que en sàpiga més, i si vaig fent aquest camí d’autoaprenentatge significatiu, serà més profitós que admetre que l’expert és el que viu a la inabastable torre d’ivori del coneixement i que mai arribaré a abastar-lo (el coneixement) ... “estoy en ello”.
Rosa Maria
jueves, 29 de abril de 2010
jueves, 15 de abril de 2010
Autoavaluació 2.1
Creus que s’ha produït un canvi conceptual?. (Conclusions)
El coneixement és construeix, la ment ens ajuda a fer-ho, ja que és on es fa el procés de posada en comú del que sabíem (experiències) amb el que aprenen. Les perspectives del món són múltiples, tantes com les percepcions de les experiències. Les interaccions (intencions) amb el context, són el mitjà de construcció. Els contextos són rellevants i “indexen” (empremta) els aprenentatges, per tant aquests no es transmeten, es viuen, i per tant tenen part de necessitats o desig, el seu significat és fonamenta i subjectiva socialment, i es transmet per mitjà de la cultura, amb eines...
L’aprenentatge significatiu és actiu (propi), constructiu (introjectat), col·laboratiu (social), intencional (necessitat, desig), conversacional ( per un mateix en el procés de construcció, i culturalment), contextualitzat (entorn aprenentatge aula, professors), reflexiu (digestió...) introducció dels mòdul de l’assignatura.
Començaré explicant un altre canvi conceptual, basat en el que he escrit fins aquí... he reproduït molt resumidament el que se’ns explicita com a conceptes clau en la introducció de l’assignatura, per una altra banda el que he posat en parèntesi són els meus propis conceptes explicats a mi mateixa... per tant estic fent el procés marcat per a fer un canvi conceptual, meu... a partir d’uns conceptes creats per un expert Jonassen, David. TIC i aprenentatge significatiu: Una perspectiva constructivista. Ja en la intencionalitat d’aquesta argumentació teòrica, hi ha la realitat d’un aprenentatge significatiu, en la mateixa exposició de les idees partint d’una premissa i argumentat, en certa part m’estic autojustificant a partir d’unes idees inicials i unes altres apreses.
L’aprenentatge per tal de ser-ho hauria de ser significatiu, volgut, i a més canviat, en el sentit de reformulació de conceptes tant en l’ampliació increment, afegint i sabent-ne més, com reestructuració o reorganització, abans del A-C, i ha el B, que fa més entenedor el procés... fins i tot de canvi conceptual autèntic (nou).
Els professors han de ser capaços de transmetre la necessitat de conèixer, amb coneixement i actituds, però encara més la necessitats de contextualitzar en un mateix i la seva realitat, per part dels alumnes, i si es sap que els coneixements són tals, a partir la creació de models mentals propis, el fer-los èxplicits (els models mentals) ens porta a la premissa (tant anomenada), aprendre a aprendre, si un després de manegar el coneixements, sap fer funcionar-ne els rudiments, podrà entendre’ls, i per tant apreciar com ha aprés, i fins i tot experimentar-ne el desig i la curiositat
Les TIC ens ajuden en la seva vessant de TE tecnologies educatives, són una eina poderosa que pot ajudar a contextualitzar el fet mateix de l’aprenentatge, fent-lo conscient amb els models, ja que ajuda a descobrir i construir.
Tornaré a posar un altre exemple personal de canvi conceptual... Per mi les TE eren i són una eina, ara bé abans pensava que calia primer passar per tots els processos “tradicionals” de l’aprenentatge, de una forma tradicional, el professor expert, i els alumnes escoltant-ne les teoritzacions..., però si tal com he dit les TE són eines, el utilitzar-les en els processos d’ensenyament-aprenentatge, de forma constructiva i evidentment guiada pel expert/professor, és la garantia de la seva adequada utilització, no pas un consum de moda... sinó una eina de “model mental” contextualitzat..., de fet molts hem aprés hàbits pel sistema conductual, de cal fer-ho... ( i és fa), s’aprenen els conceptes de memòria (com un lloro) i punt. però fins que un mateix no percep la necessitat no és conscient de la mateixa, i per això l’escola, ha de fer servir transversalment les TIC, ja que s’integren en tots els aprenentatges, tant socials com científics, ja que ajuden a contextualitzar-ne la realitat i a percebre’n la necessitat de l’adquisició del coneixement (curiositat)... ni més ni menys els que estic fent jo mateixa.
Hi ha moltes aplicacions de les TE, tal com ja he anomenat en el paràgraf anterior, jo sempre les havia pensat en matemàtiques..., de fet una simple calculadora és una TE, però antiga i no pas gaire contextualitzada, podríem dir-ne eina facilitadora, en canvi ara amb les evolucions de tot aquest material, i programari la situació ha canviat, des de models d’experiències, (histories) models de pensament, en que es poden trobar diferents maneres de resoldre problemes socials, fins a simulacions deductives en que la realitat ja està establerta i entendre-la és el problema... les TE ens ofereixen maneres de fer-ho entenedor, i constructivista quant el que ho cerca, aplica i soluciona és un mateix... l’estudiant, amb la guia, del professor, i amb els conceptes clars, extrets de materials diversos, llibres, bases de dades, etc...
El que es cerca en l’aprenentatge és competència en la resolució de problemes, i no és fàcil, els problemes no venen ni ben definits i se’ls pot aplicar una regla unificadora...cada un requereix un model mental propi, per tant les eines que ajuden a posar-los en p`pràctica i contextualitzar-los són útils, sempre i quan serveixin per la finalitat esmentada... de totes formes, fent-los i construint-lo se’n aprèn, penso en el primer ordinador, i la primera calculadora..., (autèntics monstres) grans, pesats, gens democràtics..., i la facilitat actual de maneig d’aquests “estris”...i la penso alhora en la por al desconegut, i els prejudicis... que molts tenen o hem tingut. Un altre canvi contextual personal: quantes vegades davant de qualsevol tasca amb “aquestes eines”, m’he “posat nerviosa”, i com després de tocar, provar, demanar ajut... me n’he sortit... he fet aprenentatge significatiu, i canvi contextual.
Finalment, si que s’ha produït un canvi conceptual, penso en el debat, i les argumentacions de que les màquines formen part de la humanitat per que les hem creades, i que ens ofereixen ajut i possibilitats, alhora no són neutres, i creen subjectivitats, però les anem incorporant, i entre tots els hi hem trobat un espai útil, de fet, si no fossin útils, desapareixerien, o en tot cas els hi succeiria un canvi conceptual...
Rosa Maria
El coneixement és construeix, la ment ens ajuda a fer-ho, ja que és on es fa el procés de posada en comú del que sabíem (experiències) amb el que aprenen. Les perspectives del món són múltiples, tantes com les percepcions de les experiències. Les interaccions (intencions) amb el context, són el mitjà de construcció. Els contextos són rellevants i “indexen” (empremta) els aprenentatges, per tant aquests no es transmeten, es viuen, i per tant tenen part de necessitats o desig, el seu significat és fonamenta i subjectiva socialment, i es transmet per mitjà de la cultura, amb eines...
L’aprenentatge significatiu és actiu (propi), constructiu (introjectat), col·laboratiu (social), intencional (necessitat, desig), conversacional ( per un mateix en el procés de construcció, i culturalment), contextualitzat (entorn aprenentatge aula, professors), reflexiu (digestió...) introducció dels mòdul de l’assignatura.
Començaré explicant un altre canvi conceptual, basat en el que he escrit fins aquí... he reproduït molt resumidament el que se’ns explicita com a conceptes clau en la introducció de l’assignatura, per una altra banda el que he posat en parèntesi són els meus propis conceptes explicats a mi mateixa... per tant estic fent el procés marcat per a fer un canvi conceptual, meu... a partir d’uns conceptes creats per un expert Jonassen, David. TIC i aprenentatge significatiu: Una perspectiva constructivista. Ja en la intencionalitat d’aquesta argumentació teòrica, hi ha la realitat d’un aprenentatge significatiu, en la mateixa exposició de les idees partint d’una premissa i argumentat, en certa part m’estic autojustificant a partir d’unes idees inicials i unes altres apreses.
L’aprenentatge per tal de ser-ho hauria de ser significatiu, volgut, i a més canviat, en el sentit de reformulació de conceptes tant en l’ampliació increment, afegint i sabent-ne més, com reestructuració o reorganització, abans del A-C, i ha el B, que fa més entenedor el procés... fins i tot de canvi conceptual autèntic (nou).
Els professors han de ser capaços de transmetre la necessitat de conèixer, amb coneixement i actituds, però encara més la necessitats de contextualitzar en un mateix i la seva realitat, per part dels alumnes, i si es sap que els coneixements són tals, a partir la creació de models mentals propis, el fer-los èxplicits (els models mentals) ens porta a la premissa (tant anomenada), aprendre a aprendre, si un després de manegar el coneixements, sap fer funcionar-ne els rudiments, podrà entendre’ls, i per tant apreciar com ha aprés, i fins i tot experimentar-ne el desig i la curiositat
Les TIC ens ajuden en la seva vessant de TE tecnologies educatives, són una eina poderosa que pot ajudar a contextualitzar el fet mateix de l’aprenentatge, fent-lo conscient amb els models, ja que ajuda a descobrir i construir.
Tornaré a posar un altre exemple personal de canvi conceptual... Per mi les TE eren i són una eina, ara bé abans pensava que calia primer passar per tots els processos “tradicionals” de l’aprenentatge, de una forma tradicional, el professor expert, i els alumnes escoltant-ne les teoritzacions..., però si tal com he dit les TE són eines, el utilitzar-les en els processos d’ensenyament-aprenentatge, de forma constructiva i evidentment guiada pel expert/professor, és la garantia de la seva adequada utilització, no pas un consum de moda... sinó una eina de “model mental” contextualitzat..., de fet molts hem aprés hàbits pel sistema conductual, de cal fer-ho... ( i és fa), s’aprenen els conceptes de memòria (com un lloro) i punt. però fins que un mateix no percep la necessitat no és conscient de la mateixa, i per això l’escola, ha de fer servir transversalment les TIC, ja que s’integren en tots els aprenentatges, tant socials com científics, ja que ajuden a contextualitzar-ne la realitat i a percebre’n la necessitat de l’adquisició del coneixement (curiositat)... ni més ni menys els que estic fent jo mateixa.
Hi ha moltes aplicacions de les TE, tal com ja he anomenat en el paràgraf anterior, jo sempre les havia pensat en matemàtiques..., de fet una simple calculadora és una TE, però antiga i no pas gaire contextualitzada, podríem dir-ne eina facilitadora, en canvi ara amb les evolucions de tot aquest material, i programari la situació ha canviat, des de models d’experiències, (histories) models de pensament, en que es poden trobar diferents maneres de resoldre problemes socials, fins a simulacions deductives en que la realitat ja està establerta i entendre-la és el problema... les TE ens ofereixen maneres de fer-ho entenedor, i constructivista quant el que ho cerca, aplica i soluciona és un mateix... l’estudiant, amb la guia, del professor, i amb els conceptes clars, extrets de materials diversos, llibres, bases de dades, etc...
El que es cerca en l’aprenentatge és competència en la resolució de problemes, i no és fàcil, els problemes no venen ni ben definits i se’ls pot aplicar una regla unificadora...cada un requereix un model mental propi, per tant les eines que ajuden a posar-los en p`pràctica i contextualitzar-los són útils, sempre i quan serveixin per la finalitat esmentada... de totes formes, fent-los i construint-lo se’n aprèn, penso en el primer ordinador, i la primera calculadora..., (autèntics monstres) grans, pesats, gens democràtics..., i la facilitat actual de maneig d’aquests “estris”...i la penso alhora en la por al desconegut, i els prejudicis... que molts tenen o hem tingut. Un altre canvi contextual personal: quantes vegades davant de qualsevol tasca amb “aquestes eines”, m’he “posat nerviosa”, i com després de tocar, provar, demanar ajut... me n’he sortit... he fet aprenentatge significatiu, i canvi contextual.
Finalment, si que s’ha produït un canvi conceptual, penso en el debat, i les argumentacions de que les màquines formen part de la humanitat per que les hem creades, i que ens ofereixen ajut i possibilitats, alhora no són neutres, i creen subjectivitats, però les anem incorporant, i entre tots els hi hem trobat un espai útil, de fet, si no fossin útils, desapareixerien, o en tot cas els hi succeiria un canvi conceptual...
Rosa Maria
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
