Es parla d'emocions, fins i tot se'n fan congressos..., que en sabem de tot plegat?.
Les emocions són les respostes més ràpides i internes que fem servir davant de qualsevol situació..., ràpides perquè la majoria formen part d'estratègies d'adaptació, es dir, reaccionem amb por davant d'un espant, ja que no sabem el que ens pot passar, i són internes (viscerals) perquè, no les pensem, es dir no passen per la cognició sinó que van directe a l'actuació.
Les emocions tenen una resposta fisiològica (la majoria), els pèls de punta, o la dilatació de les pupil•les, a les llàgrimes, o la rialla..., i s'interpreten cognitivament rebent el nom de sentiments, es dir quan hi posem paraules allò que sentim, por, fàstic, alegria, desconcert...
Són tant autèntiques, que per elles mateixes costen de definir, i normalment ho fem en referències a estats, situacions...
En definitiva, són respostes bàsiques a estímuls ambientals, aquesta afirmació els hi dona la característica de senzilles, i de fet ho són, ja que tots en tenim experiència des de la més tendra infància, fins i tot abans de ser-ne conscient amb el record, per aquesta causa moltes vegades quan les "deixem anar", no sabem ni perquè ho hem fet, estan tant incrustades en la nostra personalitat o la manera de fer com la necessitat de sobreviure...
Són universals, i dicotòmiques, es dir es situen en pols contraposats, i podria dir que per cada una de pol positiu, hi ha la seva en negatiu, per exemple de l'avorriment a l'interés...
Són bones o dolentes? Tot depèn de la mesura.... imagineu una persona que és presa de emocions fortes, tant bones com dolentes... massa estrés oi?.
Es poden controlar? Si, en la mesura que les fem conscients i les sabem interpretar, un exemple són els actors, ells poden transmetre-les, per tant les saben sentir, i les saben fer sentir...
Per que ens poden servir? Pel mateix que fins ara, per a respondre ràpid, per a interpretar-les en nosaltres, per entendre-les en els altres, i comprendre'ls...
Que passa però quan aquestes emocions ens sobreeixeixen, Doncs que ens podem ofegar, i fins i tot ofegar als altres. Si coneixem que són respostes primàries, que tots compartim, que es contagien, cal que ens parem a pensar si cal (en certs moments i situacions) que provoquin desmesures incontrolables, penso en la gestió dels conflictes, la ira especialment, la tristesa autoalimentada, que creixen en espirals inacabables, i sense sentit.
Conèixer-se un mateix, notar quan emergeix l'emoció per a deixar-la o controlar-la, contenir-les sempre és contraproduent, cal trobar l'ocasió en la cognició, basada aquesta última en la interpretació de l'ambient i especialment en l'aprenentatge personal i social, per tal de poder conèixer-les en els altres per actuar dins d'aquest coneixement en la comprensió d'aquest, dit en altres paraules empatia.
És una eina bàsica de treball amb nens i ancians, i dins la meva experiència és la única manera de ser proper amb els altres i que els altres sàpiguen que ets proper, una de les eines bàsiques per establir l'anomenada aliança terapèutica, encara que... ras i curt, es necessari en qualsevol situació de relació interpersonal, de fet, subliminalment és la eina intuïtiva que condiciona les relacions...
D'aquí a uns dies una mica més.
Fins aviat.
rosa maria
