Hola
Tal com vaig dir i com he dit al llarg del semestre en referència al blog..., era la primera vegada, i m’hi vaig encarar en algun moment amb por, recordo que les primeres vegades vaig entrar sortir, esborrar, reformular, introduir, una colla de vegades, en concret tot una tarda, i fins i tot vaig suar “beeps”, la darrera vegada per culpa de l’hora del meu ordinador, que no era real, no podia escriure ni esborrar..., i vaig rebre ajuda externa, ja que m’havia col·lapsat... com veieu fins aquí parlo de tècnica, es que la meva generació, li han passat per davant totes aquestes novetats, i si no s’hi ha posat l’hi ha passat per sobre..., jo ho he hagut de fer, i penso que és una manera de comunicar-se immillorable, sempre que hi hagi algú que t’escolti, bé que et llegeixi... ja tinc un blog.
La interculturalitat té a veure amb una altra d’aquestes realitats que també et poden passar per sobre..., cada dia se’n parla, però si no t’hi poses, només et quedes amb les obvietats, el treball directe m’ha fet adonar que estava amb el mateix nivell que estan els prejudicis, només amb una forma adaptada per continuar, però no pas la correcta, ni tampoc la encertada..., llegir, conèixer entendre, guardar, amb carpetes (telemàtiques), tot el treball, les impressions..., és un recurs per recuperar i refrescar la informació. Els treballs relacionats amb el mateix, els mòduls, el debat, el webquest, l’anàlisi de materials... el mateix blog, són maneres de tocar-ho, i per tant d’elaborar coneixement propi, i fins i tot de cara als altres com la webquest, en aquest cas que fos en grup va fer que encara fos més enriquidora (pluja d’idees exponencial) tot és summament interessant.
Que representa per mi tot plegat... aprenentatge, coneixement, compromís... obertura a realitats de comunicació entre tots, la mateixa interculturalitat és basa en la comunicació, el encontre el coneixement, com la mateixa assignatura, puc dir que tinc a hores d’ara idees clares del que són els conceptes, maneres de reforçar els meus arguments..., però si que he de dir que encara queda molt treball a fer, només cal escoltar les noticies diàries, i com s’encara la “culturalitat”, qui és qui..., que fa, on és, com s’entén, penso que moltes persones encara estant com jo estava amb els meus conceptes políticament correctes, fruit de les conjuntures, i que per mi mateixa no hagués estat capaç d’aprofundir, per tant el ser capaç de pensar, pot donar per a provocar en els altres el mateix, en petit comitè a casa, amb els companys... o en més gran, a l’escola, en l’educació, entesa com a possibilitat de canvi i renovació, tal com l’ assignatura interculturalitat i educació ha estat encarada...
Fins ara.
Rosa Maria.
La interculturalitat té a veure amb una altra d’aquestes realitats que també et poden passar per sobre..., cada dia se’n parla, però si no t’hi poses, només et quedes amb les obvietats, el treball directe m’ha fet adonar que estava amb el mateix nivell que estan els prejudicis, només amb una forma adaptada per continuar, però no pas la correcta, ni tampoc la encertada..., llegir, conèixer entendre, guardar, amb carpetes (telemàtiques), tot el treball, les impressions..., és un recurs per recuperar i refrescar la informació. Els treballs relacionats amb el mateix, els mòduls, el debat, el webquest, l’anàlisi de materials... el mateix blog, són maneres de tocar-ho, i per tant d’elaborar coneixement propi, i fins i tot de cara als altres com la webquest, en aquest cas que fos en grup va fer que encara fos més enriquidora (pluja d’idees exponencial) tot és summament interessant.
Que representa per mi tot plegat... aprenentatge, coneixement, compromís... obertura a realitats de comunicació entre tots, la mateixa interculturalitat és basa en la comunicació, el encontre el coneixement, com la mateixa assignatura, puc dir que tinc a hores d’ara idees clares del que són els conceptes, maneres de reforçar els meus arguments..., però si que he de dir que encara queda molt treball a fer, només cal escoltar les noticies diàries, i com s’encara la “culturalitat”, qui és qui..., que fa, on és, com s’entén, penso que moltes persones encara estant com jo estava amb els meus conceptes políticament correctes, fruit de les conjuntures, i que per mi mateixa no hagués estat capaç d’aprofundir, per tant el ser capaç de pensar, pot donar per a provocar en els altres el mateix, en petit comitè a casa, amb els companys... o en més gran, a l’escola, en l’educació, entesa com a possibilitat de canvi i renovació, tal com l’ assignatura interculturalitat i educació ha estat encarada...
Fins ara.
Rosa Maria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario