4. Avaluació de recursos.

Hola.

Adjunto l'adreça del nostre, (Anna, Lluís i jo mateixa) webquest.

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_derecha_w.php?id_actividad=4833&id_pagina=1

El webquest de l’adreça que teniu vinculada, i que va ser especialment interessant de fer, per la novetat de tot plegat, i per encarar-me (jo personalment) a elaborar un material didàctic, sobre un tema, “nou”, com és la interculturalitat, i en un suport nou també, va poder ser possible gràcies als meus companys, l’Anna i en Lluís, per les seves idees, i pel seu treball informàtic...
Els destinataris són alumnes de 4art, d’ESO, per ells mateixos ja tenen una de les capacitats necessàries per a poder fer la webquest, almenys se’ls hi suposa, és la practica de les TIC’s, a més se’ls demanava un treball audiovisual, fer un curt, sobre vivències i experiències relacionades amb la interculturalitat, se’ls donava però les idees per fer-ho... però bàsicament el que es volia és un treball de reflexió diàleg, i raonament crític, sobre conceptes lligats a la interculturalitat, com són els prejudicis, la xenofòbia, la igualtat... per entendre’ls i posar-los en practica, i entendre la interculturalitat amb la visió renovada.
Pel que fa a la PAC 3, saber catalogar recursos és interessant perquè et fa “tocar-los”, entendre’ls, practicar-los aprendre’n, i per tant ser tu qui directament experimenta, i treu conclusions, de materials sobre la interculturalitat, com a quelcom nou i en construcció...
La vida no permet fer aprenentatges significatius, fins que no arriba l’hora, en aquest cas, fins que no ha arribat la PAC 3, en la que he tingut que avaluar recursos, i m’he donat una volta per diversos materials sobre com abordar la interculturalitat, no he pogut posar nom a l’enfocament psicopedagògic que hi havia darrera de la nostra webquest, en aquest cas l’enfocament socioafectiu, que fa sentir en un mateix les coses es dir, experimentar-ho per a treure’n conclusions, és com una mena de catarsi, en que un es veu, i pensa, per tant és activa, ja que és un mateix qui fa el pas, el canvi, que s’espera pot ser o no però com a mínim, un es veu en una realitat, que a vegades per absurda i mal entesa, s’ha de canviar de perspectiva. Per tant si es vol lligar una activitat amb l’altra, la webquest formava part de la PAC 2, les dues propostes volen fer percebre que la realitat no és la que és per que un en tingui una visió sinó que cal que algú o alguna cosa ens faci veure l’altra part per entendre que altres realitat són possibles...
Pel que fa a l’anàlisi del material també ho vaig fer d’una webquest, en aquest cas els destinataris són professors, però el fonament és el mateix, una sèrie d’activitats encarades a veure les normalitzacions errònies, el que és cert, però, és que els professors són el pas previ necessari per a portar a terme l’educació, per tant es pot dir que cronològicament el material analitzat en la PAC 3 es anterior per a poder aplicar la webquest als alumnes, ja que els professors han de conèixer-se a ells mateixos, encarar les seves “realitats” per traspassar-ho correctament als destinataris finals de l’educació, alumnes, i en aquests casos i si volguéssim encara amb una perspectiva més agosarada, famílies, societat...
El perquè de tot plegat..., jo no havia “tocat” material d’aquesta mena mai, ni molt menys havia pensat com elaborar-lo, i vet aquí, m’he “submergit” en una manera nova de manegar la informació, prou interessant, i prou actual, la que els joves fan o haurien de fer servir, per dues bandes, pel que representen les TIC’s, de interactiu, autoaprenentatge, experimental, experimentador, (ara faig, ara desfaig), fins i tot, de com els plantejaments que si proposen poden donar peu a diàleg, raonament, crítica..., tot depèn de la manera com s’encari, tal com és diu, de l’ús que se’n faci, el que es cert, puc dir, que jo per mi mateixa no m’hagués encarat a fer el que he fet ni ha fer una webquest ni a analitzar-ne, i penso que no hi ha millor escusa que tirar-s’hi de cap, per tant l’interès didàctic, és fer, i refer, i experimentar, i aprendre a partir del que es sap, del que es veu, del que et diuen, del que comenten... aprenentatge significatiu, actiu, socioafectiu, zona de desenvolupament pròxim, bastida... totes i cada una de les teories de l’ensenyament-aprenentage, encarades a un tema tant nou com la mateixa eina (webquest), la interculturalitat, i dic nou, per la nova forma d’abordar-lo, ja que la diversitat, és aquí des de temps immemorials, però la manera d’encarar-la com a quelcom enriquidor, i la diferència com a valor, és per mi i per molts del tot “trencador”...

Fins ara.

Rosa Maria.