Una mica més. (amb versió corregida i una mica ampliada)

En l'edat adulta, en els joves..., les emocions continuen sent importants, si que és cert que durant aquest període vital ja ens hem "domesticat" i en teoria som més capaços d'entendre-les i dominar-les, però no sempre es cert.

La majoria de les malalties psicològiques, lleus o greus es poden fonamentar en una mala gestió de les mateixes, la frustració per contenir-les, l'agressió en el desbocament de les mateixes, té veure amb això, no entendre-les, o no poder-ne parlar...

La contenció és en bona mesura agressió cap a un mateix, per contra l'agressió és cap enfora, aquest dins i fora es relaciona amb arquetips típics de gestió emocional o maneres d'enfrontament, ara bé l'extrem de les dues no és adequat, el un donarà peu a la depressió i l'altre a la psicopatia...

De res que sigui teòric no se'n sap prou fins que no s'ha experimentat, en un mateix o en els altres i per tant no és dolent el haver tingut emocions fortes (bé amb mesura), perquè és l'única manera de saber que es sent, però contemplar-les, evocar-les pensar-hi conscientment tenir-les en el que s'anomena la memòria episòdica que forma part de la memòria antiga (retrògrada), la de les "batalletes", és important, ja que vol dir que se'n és conscient.

Els sentiments són les explicacions de les emocions, i quan una persona és capaç de manegar-los, amb explicacions , es com si la consciència hagués arribat a flor de pell, per tant sap de que parla, (mai millor dit), alhora que les pot entendre en els altres (empatia).

L'olfacte és un dels sentits més primitius i més directe que tenim els "animals", i més evocador de sensacions, i per tant d'emocions, el gust va unit al mateix, i només tenim que pensar en el menjar com a eina de contenció emocional, per exemple, en molts casos la xocolata, el cava..., és el gust que evoca sensació de benestar, i per tant es pot experimentar en el control i com en alguns casos s'utilitzen els aliments per "omplir buits existencials", sempre hi ha el poc i el massa,i fer-ne dels aliments l'unic apaivagador de la "buidor", entesa com a tristesa, és un autentic problema... acaba sent una droga, es dir crea dependència.

La música és un dels altres sentits, o el soroll, en l'extrem, cadascú té una sensació davant un tipus d'ells, la qual cosa evidencia que no tots sentim ni experimentem el mateix per tot, però si que tots sabem el que ens agrada i el que no.

Un paisatge, una fotografia, una pintura, ens porten al mateix punt, i es sublim quan la sensibilitat de l'intèrpret de per exemple la pintura de la música... t'arriba al fons de l'anima (et fa sentir una emoció), quan encaixa la clau a la porta de les emocions que tu evoques com a resposta, tots ho hem sentit oi?.

A vegades quan estàs angoixat, i vols que la emoció continguda surti, la música, és una eina immillorable, o bé quan en un dia "genial", només i falta la "banda sonora", i tu la trobes..., aquella llum, aquell moment, les emocions són petits moments especials, bons... dolents, de tota mena, de tots els colors...

El meu consell és que en gaudiu, això os es farà saber-ne més.

Va que ja feu tard !!!

Fins ara.
rosa maria