PENSAMENTS

Any nou, vida nova…

Avui anirà de frases reflexions pensaments idees, i tot allò que es pot fer amb el cap mentre amb el cos fas una altra cosa.

Us explicaré un secret… m’agrada la neteja, o més ben dit m’agraden les coses netes i endreçades (no pas netejar), em proporcionen seguretat, control , i em passa una cosa molt interessant, que és la següent:
Mentre estic netejant, (feina física-manual) penso..., i elaboro pensaments de qualitat, perquè connecto el meu cos cap a una tasca mecànica, i allibero el meu pensament, clar que a vegades no sé si ho he fet bé...i he de tornar enrere per saber si ja he passat per allí (per exemple treure la pols), però tinc una tasca que em funciona molt bé en aquest sentit, i és netejar el garatge de casa, es dir fregar-lo, i té un avantatge amb el que he comentat de saber si he passat, si està moll, és que ja ho he fet…

Fa dies que per motius personals-laborals, (circumstància que torna a canviar d’equí a poc una altre cop) vaig de bòlid, i no puc dedicar a netejar el garatge de la mateixa manera, (no vol dir que estigui brut eh?), però el cas és que el moment en que en concentrava amb el meu pensament no el tinc igual o no el puc portar a terme de la mateixa manera (netejant) , i per tant tinc la sensació que les idees no flueixen igual que abans, però jo continuo tinint la necessitat de fer-ho, pensar, i busco en el meu entorn més immediat motius, sensacions que m’ho permetin fer, concentrar-me.
Hi ha coses de l’entorn immediat que per obvies, no els hi atorguem la importància que potser tenen, i cal un canvi de perspectiva o de necessitat per tal de veure’l i vet aquí que vaig descobrir o més ben dit redescobrir pensaments d’altres per fer-ne “reciclatge” personal de pensament.
Perquè no sigui dit, començaré primer amb una reflexió meva.

"És en la quotidianitat que ens envolta on hi ha el tot i el res", ( i se m'acaba d'ocórrer !!!) es dir que sinó hagués hagut de parar de fer una cosa que feia normalment no hagués trobat altres maneres de fer, i no hagués obert els ulls a altres maneres de percebre, en definitiva que la necessitats et fa aguditzar els sentits per trobar solucions, en aquest cas necessitar idees, per pensar, per escriure al blog, per entendre coses, per exercitar la ment, o per purament gaudir-ne.

La segona frase pensament d’un pensador per mi anònim que em va regalar la meva filla emmarcada en un portaretrats, que és la següent : “En mig de les dificultats hi han les oportunitats”, sembla una frase adient pels temps que corren, ella va encertar-la en encara-la a mi perquè té a veure amb la meva forma semi-pessimista de verbalitzar les coses, i la meva manera semi-optimista de buscar les solucions, el no quedar-se, paralitzat sinó ser proactiu, el pensament ajuda a fer-ho, analitzant, entenent i planificant per passar a l’acció.

La següent frase és una que el meu fill va dir fa dos anys en una classe d’educació ético-civica de l’institut, i va ser “Jo no sóc el que sóc ara, sinó el que seré”, és una frase profunda per un noi de catorze anys, esperançada i en construcció, tal com és ell es dir admet que tot és canviant, i que és en l’ara i en l’avui que es construeix el demà, tot retroalimentant-se i en constant evolució en el mateix procés.

L’altra té a veure amb un llibre que s’ha publicat dins l’empresa on treballo, i que en certa manera vaig propiciar a que existís, el llibre és titula “Voces de sabiduría”, i forma part d’un projecte en que persones grans (grans de veritat de 70, 80, 90… anys, donaven un consell una màxima un pensament una idea..., aquest és “Ara estic aprenent a ser gran” (està publicada en castellà), també és com l’anterior una frase optimista de canvi de creixement personal, en qualsevol moment i a qualsevol edat si es vol i s’està receptiu s’aprèn i per tant es viu.

I tot això … a treu cap?.

De pensar pensem tots oi?, tal com va dir Descartes”penso dons existeixo”, i a vegades hi ha tant de “pensament” que es converteix en “soroll i hem de parar..., ara bé el pensar com exercici, com necessitat, no ens ha de deixar perdre en el nostre propi i absolut pensament, sinó que hem d’obrir-nos a altres idees, ja que en les rutines en el creure’s a nosaltres com a única manera de saber de comprendre la realitat podem cometre l’error de veure només una part de la mateixa que per més elaborada i fantàstica que ens sembli no és mai el tot.

Quantes vegades ens quedem en la nostra rutina per seguretat i por i no escoltem en el que ens envolta la possible solució, es dir no parem de pensar per fer i elaborar un altre pensament, o fins i tot fer créixer aquella idea que tenim amb noves aportacions, d'altres, o inspirades per altres.
Quantes vegades una frase amb poques paraules explica tot un món, i sempre té diferents lectures segons qui la llegeix i el moment en el que està.

D'això tant simple i tant elaborat va l'entrada d'avui.

Bé us deixo amb un pensament autèntic de la meva filla simple i magnífic "La vida, és cadascú".

Fins ara.

rosa maria