EL DOL

En l'actualitat n'estic fent un curs, i m'està agradant molt, per això en parlaré en més entrades.


El dol és provoca per una pèrdua, que tan pot ser material com immaterial, o les dues alhora...

El dol és el procés que separa el desconsol de la normalització-adaptació. Hi han pèrdues molt més difícils que altres, i tenen a veure amb la irreversibilitat de la situació, i el vincle amb la cosa perduda, no cal dir que perdre a una persona estimada i significativa és el paradigma, però també ho és perdre la feina, un animal de companyia, o el pas dels anys i tot el que comporta.

El dol té unes fases que van ser explicitades per la psiquiatra nord-americana E. Külbler-Ross, que va observar durant anys els processos de dol de persones amb malalties terminals, per dir-ho d'alguna manera amb dols avançats, i finals , són les següents:

Negació: No vol entendre el que ha passat, en aquest moment és dóna en ocasions un símptoma que és la despersonalització, en que un veu la realitat com si fos una "pel•lícula", -No em passa a mi, no pot ser... és com un miratge que fa la consciencia, perquè no pot entendre el que passa i es dóna temps .

Ira: La persona és pregunta el perquè ha passat, i s'enfada contra tot, acostuma a ser cap enfora, es dir, pot haver-hi agressivitat, cap a un mateix o cap als altres, ràbia verbal i plors, en son també manifestacions.

Negociació: Es pacta que es vol acceptar amb un mateix i amb els altres, es preveu la irreversibilitat de la situació.

Depressió: Es percep la realitat en tota la seva irreversibilitat, es fan presents emocions com la pena, la tristesa, s'ha arribat al fons, ara poden passar dues coses, o tirar endavant o quedar-s'hi.

Acceptació: No es pot canviar la realitat que ha provocat el dol, però si que es pot tirar endavant...

En totes les fases hi ha el perill de quedar-se estancat, seria un problema que fos així, ja que l'energia que es necessita tant mental com física es quedaria estancada.
No és fàcil el treball del dol, com ho anomenava Freud, però és una situació que tothom passa i que és vital tirar-la endavant, és lògic estar enfadat, trist, estrany, però amb l'ajuda dels altres i el pas del temps es supera, cada fase té la seva raó, i si un ha passat per "algun" dol s'hi reconeix.

Com a introducció, ja n'hi ha prou, per cert, cal que les coses canviïn per veure'n les diferències, i també per apreciar-les, encara que millor apreciar-les en el dia a dia, sabent que cada moment és únic perquè és efímer...

Fins ara.

rosa maria